HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Cigonyes Blanc 2017

COMPROMÍS.

Amb la colònia de cigonya blanca que nia en els jardins del Castell de Perelada i que comença a convertir-se en un símbol d'aquest. Amb un entorn natural tan privilegiat com és l'Empordà. Amb uns vins basats en les varietats autòctones de la zona. Amb les bones pràctiques en el maneig de l'aigua. Amb les inversions en projectes de resposabilitat social corporativa i mecenatge cultural. Amb la gestió de l'energia, tractant de reduir el consum i aplicar, de forma racional i progressiva, les energies renovables. Amb la terra. Amb el vi. Amb mi.

Salut i Macabeu.


D.O. EMPORDÀ
Celler Castillo de Perelada
Cupatge de Macabeu i un petit percentatge Sauvignon Blanc sense criança en fusta.
A la vista el ja típic color groc pàl.lid amb algun reflexa tirant a verdós, net i brillant.
Al nas és de bona intensitat aromàtica, molt perfumat per les notes de la fruita blanca madura, pera i també albercoc les notes cítriques de llimona i els agradables tocs florals de roses blanques i quelcom de fonoll molt, molt, molt subtil.
A la boca és un vi, llaminer, lleuger, fàcil i divertit, sense complicacions, desenfadat, marcat pel perfum de la fruita i les flors en el post gust, és un vi fresc amb una acidesa força exuberant que li aporta alegria, bon equilibri, suau i agradable amb un final amb algun record entre dolç i salat.


Un vi de 7-8 euros a botiga i uns 14 euros a un restaurant de l'Empordà.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)