HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Cinciaro Bianco 2017

FIERI VINI DA OSTERIA

Pineto és una ciutat de la província de Teramo, Abruzzo, al centre d'Itàlia, es tracta d'una ciutat marítima del segle XX a la costa de l'Adriàtic, amb platges de sorra ombrejades per pins que donen nom a la ciutat.
Els Abruzzo posseeixen una rica tradició gastronòmica, amb tradicions específiques, unides a cadascuna de les províncies. Regnen a la taula els macarrons a la guitarra, pasta feta a casa tallada amb un teler de fils d'acer; típiques de la zona de Teramo són les scrippelle, fines làmines de pasta amb brou; a la costa, a Pineto, abunden els primers plats a base de peix, sovint amb tomàquet per exaltar el gust del "peix pobre" que es pesca al mar proper a les antigues localitats marineres. Unes receptes que li van com anell al dit al nostre vi de la zona de Teramo i Pineto.
Salut.



SENSE  D.O. - ABRUZZO
Podere la Brigata
No tinc molt clar si només és monovarietal de Trebbiano d'Abruzzo o porta alguna altre varietat autòctona com la Pecorino, no sé la criança però segur que ha estat uns mesos amb les mares, pel seu color, aromes i textura.
Color groc palla intens i fosc amb reflexes ataronjats, sensació untuosa, de fina llàgrima, net i brillant.
Al nas és un vi natural d'una extrema delicadesa i sensualitat, fruita blanca tímida, cítrics intensos, pell de taronja, llima, notes de sotabosc?, fruits secs, ametlles i alguna orellana perduda, agradables notes vegetals de fons, fonoll.
A la boca ens atrapa la seva descarada naturalitat assenyada, es mostra ters i vertical, afilat, gràcies a una viva acidesa amb records amargosos dels fruits secs, mostra una lleugeresa ostentosa, i un recorregut fresc, amb una persistència anisada i un final amb una fantàstica salinitat marina natural.



Naturalitat italiana extrema i sorprenent


El preu a botiga uns 15 euros

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada