HISTÒRIES MÀGIQUES ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un gran apassionat al vi, d'una persona senzilla, que amb el pas del temps, la maduresa i el seny, ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que molts intenten complicar-ho amb molt d'elitisme i esnobisme, però en el fons, un món planer. Un món per compartir les sensacions i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més, i on el més important és saber gaudir-ho intentant evitar els condicionants externs, tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més.

Això sí, permeteu-me que la copa sigui Riedel o Zalto.

Aquesta és la visió d'un consumidor, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, que pot expressar el que li aporta sense haver de donar ni punts ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona, que és el vi. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar el vi, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.



dilluns, 13 de gener de 2014

Los Omeya Roble 2002

RESCAT RÚSTIC.

Qui m'havia de dir que aquest dissabte a la nit estaria a taula amb aquest vi tant peculiar, i és que de vegades sorpreses " te da la vidaaaa", realment ha estat un cap de setmana de vins rars, o més aviat inesperats. Jo tenia uns quants vins al cap per aquests dies, però finalment no ha estat cap de les ampolles del meu estimat celler, tots han estat cedits per gent que m'aprecia, o això és el que jo em penso.
Si parlem del vi en qüestió, estàvem una mica espantats, ja que sabíem que aquesta ampolla no havia estat conservada en les condicions òptimes i és un vi del 2002, però no sé que té aquesta família en particular, que totes les ampolles que guarden en condicions infrahumanes, resulten estar en perfecte estat, evolucionades, però en bon estat, bruixeria? els astres? o realment seran les energies?..., no ho sé, però ho investigaré.
Recordeu l'Atrium???


Vino de la Tierra de Córdoba.
Cooperativa La Unión.
Cupatge de Syrah i Cabernet Sauvignon amb una criança mínima de 8 mesos en barriques de roure americà.
A la vista color vermell robí amb rivet ataronjat de capa mitja, color bastant evolucionat, net i brillant amb formació de llàgrima.
Al nas d'intensitat mitja, fruita negra madura, melmelada de cirera, records a panses en licor, especiat, pebre negre, vainilles, balsàmic i agradables torrats i torrefactes, xocolata amarg.
A la boca és rústic, agradable, fi, de pas àgil,, de cos mig, fràgil,  marcat per la fruita negra i els torrats, acidesa marcada i tanins suaus, molt subtils, bona persistència i final mig.
Una nova experiència.


El preu entre 5 i 6 euros.
Carregat d'energies positives.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada