HISTÒRIES MÀGIQUES ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un gran apassionat al vi, d'una persona senzilla, que amb el pas del temps, la maduresa i el seny, ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que molts intenten complicar-ho amb molt d'elitisme i esnobisme, però en el fons, un món planer. Un món per compartir les sensacions i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més, i on el més important és saber gaudir-ho intentant evitar els condicionants externs, tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més.

Això sí, permeteu-me que la copa sigui Riedel o Zalto.

Aquesta és la visió d'un consumidor, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, que pot expressar el que li aporta sense haver de donar ni punts ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona, que és el vi. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar el vi, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.



dilluns, 27 de gener de 2014

Mas Oller Pur 2011

JOIA EMPORDANESA.

Dissabte migdia i estic de "Rodrigues", sense la mestressa ni la xineueta, són de visita a la capital, així doncs que avui dinarem amb uns amics, i hem decidit anar a uns dels restaurants que més m'agraden de la meva bonica i meravellosa ciutat. Evidentment estic parlant de Manresa, al cor de Catalunya, enmig del pla del Bages. El restaurant és al setè cel, una botiga de vins que des de fa un temps a obert aquest fantàstic i acollidor restaurant amb una qualitat-preu sense competència, totalment recomanable, amb una quantitat de vins per triar d'escàndol, i amb un tracte molt proper i familiar, molt bona gent, sí senyor!!.
I per acabar-ho d'adobar, el vi escollit senzillament extraordinari.



D.O. EMPORDÀ.
Celler Mas Oller.
Cupatge de Sirà, Garnatxa tinta i Cabernet Sauvignon amb una criança de 3 mesos en barriques de roure francès.
A la vista bonic color cirera picota molt fosc amb rivet lilós de capa alta, dens amb llàgrima lenta i abundant, net i brillant.
Al nas es presenta molt expressiu, aromàticament molt agradable, amb notes de fruita negra madura acompanyada d'agradables tocs de vainilla i canyella, sensacions balsàmiques, i uns subtils torrats de fons.
A la boca és suau, amb una bon volum, untuós, de pas sedós i embolcallant tot el paladar d'una gran persistència amb records de la fruita i les espècies, bona estructura i molt equilibrat amb un agradable post gust torrat, bona persistència i final llarg.


El preu uns 10-11 euros.
No escampeu gaire lo del restaurant, que tampoc interessa que el tema es massifiqui. I també que quedi clar que hi han més grans restaurants a la ciutat que valen la pena, com el Kursaal, amb un gran respecte pel vi de casa, o el Sibar, que no puc dir el mateix, o l'Stacca, amb un excel.lent menú, o...., bé, en definitiva, molts!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada