HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Elsa Bianchi Malbec 2013

TANGO I CASH.

Això va ser un d'aquells dies que et ve molt de gust viatjar però des de la copa, una petita aventura a l'altre banda del "xarcu". Si em paro a reflexionar sobre la experiència viscuda durant aquella estona, m'adono que el viatge tampoc va ser tant fantàstic, més aviat va ser un mal viatge, un d'aquells dies que hagués estat millor quedar-se a casa amb un bon vi de la zona, o senzillament un a petita excursió per alguna DO catalana, segurament hagués gaudit més i el viatge hauria sigut molt més barat, perquè el tango que ens vam marcar aquella nit ens va costar el gust i les ganes.


VALLE DE SAN RAFAEL - MENDOZA - ARGENTINA.
Bodega Valentín Bianchi.
Monovarietal de Malbec amb criança en roure francès.
A la vista color picota fosc de capa alta i rivet rosat de llàgrima fina i abundant, net i brillant.
Al nas és mostra amb una gran potència aromàtica amb records de prunes i cireres negres licoroses acompanyades per uns intensos fumats i tocs de carbó, records de tabac i xocolata negre.
A la boca ens mostra tot el seu caràcter intens i potent però elegant amb els records del xocolata amarg, una acidesa molt present i uns tanins sedosos, agradables, post gust fumat i torrat, cafè de persistència mitjana i final correcte.


El lloc on vam poder tastar aquest vi realment encarnava tots els seus aromes i sabors a la perfecció, un lloc fosc, calorós, intens, obscur amb molt de fum de la graella, l'entorn va maridar fantàsticament amb les nostres copes.


El preu un insult per les persones humanes, 26 euros.
Anar fent!!!
Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)