HISTÒRIES MÀGIQUES ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un gran apassionat al vi, d'una persona senzilla, que amb el pas del temps, la maduresa i el seny, ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que molts intenten complicar-ho amb molt d'elitisme i esnobisme, però en el fons, un món planer. Un món per compartir les sensacions i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més, i on el més important és saber gaudir-ho intentant evitar els condicionants externs, tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més.

Això sí, permeteu-me que la copa sigui Riedel o Zalto.

Aquesta és la visió d'un consumidor, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, que pot expressar el que li aporta sense haver de donar ni punts ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona, que és el vi. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar el vi, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.



dijous, 8 d’octubre de 2015

Torroja - Vi de la vila 2009

MOLT MÉS QUE PLAER.

Definir vins com aquest amb la paraula plaer és quedar-se molt curt, tot el que expressa i et pot arribar a fer sentir va molt més enllà del plaer. Jo sé que tinc molta debilitat pel Priorat i per vins d'aquest perfil, però això no vol dir que no estiguem davant d'una obra mestra juntament amb els seus germans grans, molt més complexos i enigmàtics, però de vegades amb petites joies com aquesta ja n'hi ha més que suficient, el més important, en el fons, es que l'ampolla que estàs gaudint en bona companyia sigui capaç de fer-te sentir especial i fer que moment que estàs compartint sigui molt més que especial, sigui senzillament únic. Molt més que plaer.


D.O.Q. PRIORAT.
Celler Terroir al Límit.
Cupatge de Garnatxa i Carinyena amb una criança de 24 mesos en bótes de roure francès.
A la vista color cirera picota amb rivet granatós, de capa mitja-alta amb abundant llàgrima densa i lenta, molt net i brillant.
Al nas sempre és un plaer, intens i més complex que l'anyada 2010, amb la fruita negra i vermella madura, confitures de prunes i maduixes, notes cítriques mandarina, espècies dolces, floral, violetes, fantàstiques notes torrefactes, xocolata, cacau, sotabosc, i un intens fons mineral.
A la boca és senzillament extraordinari, profund, especiat, amb notes de vainilla i molta fruita negra madura, potent, ampli, envoltant, balsàmic i amb records fumats, equilibrat amb una correcte acidesa i uns tanins sedosos i elegants de gran persistència i final eternament llarg.
Gran celler i grans vins.


En un moment extraordinari.


El preu a botiga uns 28 euros.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada