HISTÒRIES MÀGIQUES ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un gran apassionat al vi, d'una persona senzilla, que amb el pas del temps, la maduresa i el seny, ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que molts intenten complicar-ho amb molt d'elitisme i esnobisme, però en el fons, un món planer. Un món per compartir les sensacions i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més, i on el més important és saber gaudir-ho intentant evitar els condicionants externs, tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més.

Això sí, permeteu-me que la copa sigui Riedel o Zalto.

Aquesta és la visió d'un consumidor, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, que pot expressar el que li aporta sense haver de donar ni punts ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona, que és el vi. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar el vi, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.



dimarts, 26 de gener de 2016

El Rial de Guixers

PITEU.

La nit de Nadal, el petit de cal Patriarca ens va deixar un petit present a taula, un bonic detall amb forma d'ampolla de vi, però malauradament ell no va poder estar entre nosaltres, així doncs vaig decidir esperar el moment oportú i poder-la compartir amb el petitó. El vi en qüestió era un raresa molt particular, un projecte personal elaborat a la Vall de Lord. Per la gent que no ho sàpiga estem parlant de la comarca del Solsonès, al municipi de Sant Llorenç de Morunys, terra de piteus. Les vinyes a uns mil metres d'alçada.
En Jaume de cal Vermell, un piteu una mica esgarriat i molt tocat pels aires de la Vall, estarà molt content que avui parli de la seva estimada terra, i en la que no viu.
Som un diumenge qualsevol a cal Patriarca, ja hi som tots, ha arribat el moment més esperat, avui tastarem el vi de la Vall. Salut.


SENSE D.O.
Vi de la Vall de Lord.
Cupatge de Gewurtztraminer i Müller- Thurgau.
A la vista color groc palla brillant amb reflexes verdosos, de fina llàgrima poc abundant, net i brillant.
Al nas només obrir-lo, notes de reducció i amb l'alcohol un pel desmarxat, records d'escabetx i de quadra (coses meves), però a mesura que va agafant aire la cosa millora, va trobant més equilibri, les notes licoroses van desapareixent,, desprèn dolçor, records de la fruita blanca, pera, records mediterranis de bosc i espècies, quelcom cítric i un pel anisat.
A la boca més de lo mateix, al principi desmarxat, licorós, però la cosa millora amb el temps, volum mig, sec, torna la pera madura i les notes cítriques, bona acidesa que li aporta frescor, agradable sedositat, amb una persistència mitja i un final no molt llarg amb notes salines  i amargues.



Mica en mica, poc a poc.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada