HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Sentido 2011

SENTIT COMÚ

Per què?.., quantes vegades ens hem arribat a fet aquesta pregunta mentre estem asseguts en un restaurant, perquè dediqueu tant esforç a la decoració, a tenir un restaurant preciós, acollidor i elegant, a tenir una carta extensa amb gran varietat de plats on poder escollir i de qualitat, a tenir un servei amable, ràpid i eficient, a ser professionals i dedicar-hi molt esforç, etc.., però de sobte et porten la carta de vins i...,ja està bé!!, tinc ganes tenir problemes per escollir!!, per què collons no podeu dedicar un xic de l'esforç que dediqueu a tot lo altre, per tenir una carta que estigui a l'alçada de tot el que representa el vostre restaurant, hi ha molta gent que ho valora tant o més que totes les altres coses, i moltes vegades no en sou prou conscients.
Salut i igualtat.



D.O. RIBERA DEL DUERO.
Bodegas y Viñedos Neo.
Monovarietal de Tempranillo amb una criança de 12 mesos en bótes de roure americà i francès.
A la vista color picota fosc amb el rivet lilós, de capa alta i abundant llàgrima densa i lenta, net i brillant.
Al nas molt intens i licorós, aromes obscurs, de sotabosc i humitat, fullaraca i terra mullada, notes especiades, clau, pebre, vainilla, regalèssia, la fruita en aquesta anyada molt apagada, quelcom de móres i nabius madurs, notes balsàmiques i aromes torrefactes de cafè.
A la boca és ampli i amb cos, licorós, torrat i amb algunes notes animals, cuirs, acidesa justa i tanins marcats sense ser secants, de bona persistència i final mig amb post gust de regalèssia.





El preu a botiga 10 euros, al restaurant 15 euros.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada