HISTÒRIES MÀGIQUES ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un gran apassionat al vi, d'una persona senzilla, que amb el pas del temps, la maduresa i el seny, ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que molts intenten complicar-ho amb molt d'elitisme i esnobisme, però en el fons, un món planer. Un món per compartir les sensacions i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més, i on el més important és saber gaudir-ho intentant evitar els condicionants externs, tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més.

Això sí, permeteu-me que la copa sigui Riedel o Zalto.

Aquesta és la visió d'un consumidor, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, que pot expressar el que li aporta sense haver de donar ni punts ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona, que és el vi. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar el vi, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.



dijous, 4 d’agost de 2016

Finca Terrerazo 2010

WINE IN BLACK

Aquest vi segons diuen està elaborat per oferir la màxima expressió de la varietat bobal d'una finca molt mediterrània. Un vi molt especial que no s'elabora cada anyada, perquè segons ens diuen, sempre pugui entregar-nos la finor dels seus sòls calcaris i els matisos aromàtics del seu nas tant expressiu.
Però, per oferir la màxima expressió de la varietat i del terrer, potser no seria millor despullar el vi?. Per què vestir-lo de gala amb roures que potser l'únic que faran és maquillar-lo, i en alguns casos espatllar-lo?. Per què buscar un bouquet i una complexitat aromàtica que potser la varietat en si ja ens dóna?. I si no fos així, per què no gaudir a pèl de la part més divertida i fresca d'una varietat autòctona i mediterrània?.

No sé, tot són diferents punts de vista, no?


D.O. EL TERRERAZO.
Bodegas Mustiguillo.
Monovarietal de Bobal amb una criança de 21 mesos en bótes de roure francès.
A la vista color cirera fosc amb el rivet violaci, de capa mitja-alta de llàgrima fina i abundant que ens tinta la copa, net i brillant.
Al nas és un vi que desprèn foscor, de bona intensitat, fruita negra molt madura, móres, nabius, cireres, notes d'olivada i sotabosc, terra negra, mineral, grafit, mina de llapis, notes especiades, clau, pebre, regalèssia i notes torrades que destaquen força.
A la boca és un vi amb molt cos, ampli, envoltant i corpulent, de sensació cremosa, càlid, destaca la regalèssia, les espècies i sobretot la fusta, acidesa equilibrada i tanins madurs, dolços, de persistència i final mig, amb post gust amb records torrats i balsàmics.


Una altre expressió de la varietat Bobal.


El preu uns 25 euros.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada