HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Abadia da Cova 2014

IMPERIOSO


Als escarpats vessants de la Ribeira Sacra, en aquestes terrasses cisellades des de l'època romana que tan bé drenen els terrenys granític-pissarrosos i mirant cap el sud, és on la Mencía arriba a la seva màxima expressió i elegància.

Salut des de Marbella amb amor!


D.O. RIBEIRA SACRA.
Celler Adegas Moure.
Cupatge de Mencía amb un petit percentatge de diferents varietats autòctones de la zona.
A la vista color cirera fosc amb el rivet violaci molt viu, de capa alta amb abundant llàgrima lenta, net i brillant.
Al nas és un vi d'alta intensitat aromàtica, potent, amb notes de fruita vermella madura, piruleta de maduixa i gerds, subtils records de sotabosc i minerals, notes florals de roses vermelles i quelcom de regalèssia.
A la boca és un vi ampli, llaminer, agradable, intens, saborós, amb marcades notes de la fruita madura, notes minerals, carbó, mina de llapis, amb un bon equilibri i destacant la seva mica de calidesa final, acidesa justa i de tanins sedosos, de bona persistència i final amb records afruitats.


Mencía potent i intensa, més fosca del que estic habituat, però bona.


El preu al restaurant uns 16 euros.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada