HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Chateau Filhot 1973

LA DIMENSIÓ DESCONEGUDA - EL VI PERDUT

Igual que el crepuscle que hi ha entre la llum i l'ombra, hi ha a la ment una zona desconeguda en la qual tot és possible; es podria anomenar, la dimensió de la imaginació, una dimensió desconeguda on neixen successos i coses extraordinàries. ¿Que no és possible?, tot és possible en el regnat de la ment, tot és possible a la dimensió desconeguda.
Obrim aquesta porta amb la clau de la imaginació. Després d'ella trobarem una altra dimensió, una dimensió de so, una dimensió de visió, la dimensió de la ment. Estem entrant en un món diferent de somnis i idees. Estem entrant en la dimensió desconeguda.
La història d'aquest vi és tant rocambolesca, que podria perfectament formar part d'un dels capítols de la sèrie. Benvingut, Ben trobat, i Ben tornat!


SAUTERNES APPELLATION CONTROLÉE - GRAND CRU CLASSÉ
Chateau Filhot
Cupatge de Sémillon, Sauvignon i Muscadelle amb una criança de 20-24 mesos en bótes de roure francès.
A la vista.., que puc dir, si una imatge val més que mil paraules, evolució, oxidació, color coure-ambarí molt viu amb tonalitats daurades, més aviat or vell, gras, untuós, amb molta llàgrima, densa, lenta i gruixuda, net i brillant.
Al nas és fragant, intens, viu, amb una evolució precisa i directe de la fruita, pinya i pera madura, aromes de confitura de préssec i albercoc, notes de caramel de cítric, records florals, flors blanques seques, acàcia, pinzellades de mel amb notes ceroses, de niu d'abelles, i un perfum extraordinari de sidra de poma.
A la boca és net, pur i molt precís, una extraordinària sorpresa i una gran emoció, bonica botrytis amb el punt just de sucre i una acidesa eterna que equilibra el paladar i li dona profunditat, és un vi molt sedós i untuós que es passeja amb molta elegància, gens pesat, lleuger, que manté molta tensió tot i la seva edat, final llarg amb records amargs i un fantàstic frescor.



Un vi amb la mateixa edat que jo, i puc dir que es conserva igual de bé.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada