HISTÒRIES MÀGIQUES ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un gran apassionat al vi, d'una persona senzilla, que amb el pas del temps, la maduresa i el seny, ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que molts intenten complicar-ho amb molt d'elitisme i esnobisme, però en el fons, un món planer. Un món per compartir les sensacions i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més, i on el més important és saber gaudir-ho intentant evitar els condicionants externs, tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més.

Això sí, permeteu-me que la copa sigui Riedel o Zalto.

Aquesta és la visió d'un consumidor, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, que pot expressar el que li aporta sense haver de donar ni punts ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona, que és el vi. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar el vi, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.



dilluns, 2 de desembre de 2013

Laltre 2012

CIBO ITALIANO..., IL VINO CATALANO.

Lo més normal avui era triar un vi italià, però no m'ha donat la gana, i mira que la dona insistia amb un collons de lambrusco blanc, però finalment l'he pogut convèncer de que lo millor era compartir un bon vi vermell i de la Terra ferma. Bé, suposo que ja ha quedat clar que avui dinem en un bon italià d'aquí, la nostra estimada ciutat, i és que estem tots dos de "Rodrigues", la nostra princesa estar a casa de les cosines, així que tenim tot el dissabte per conèixe'ns millor, per cimentar petites esquerdes i solidificar la nostra relació, bàsicament,  perquè normalment no estem mai sols tantes hores. Així doncs, som-hi, tot i que avui tampoc estarem sols del tot, contents de que comparteixi el dinar amb nosaltres.., Laltre.



D.O. COSTERS DEL SEGRE.
Celler Lagravera.
Cupatge de Monastrell, Garnatxa tinta i Merlot amb una criança de 4 mesos en bótes de roure francès.
A la vista color grana amb rivet lilós de capa mitja-alta, net i brillant.
Al nas, d'entrada és mostra un pel tancat, tímid, marcat per aromes intensos del roure,  a mesura que s'obre, apareixen aromes de fruita vermella, gerds, maduixes, especiat i amb records cremosos, làctics, torrats molt presents de fons acompanyats per subtils aromes  vegetals, pebrot.
A la boca és força fresc i més equilibrat que les sensacions aportades pel nas, ampli, intensitat mitja, agradable, sedós, àgil, bona acidesa i tanins ben integrats en el global, suaus i dolços. Un vi de poca persistència i final correcte.


Un vi per no pensar, ideal per un sopar de grup on poder gaudir d'un vi més que correcte, sense patir per la quantitat d'ampolles en la nota final.

Lo millor el preu, menys de 6 euros.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada