HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Cepas Viejas 2008

MENCIA LLIURE.

Un altre vi de l'estranger que se'ns cola al blog, però nosaltres, els catalans que compartim la taula aquesta nit, no li farem pas un lleig, si no tot al contrari, el rebem amb els braços ben oberts i el gaudirem com es mereix. Nosaltres, els catalans no som gent de boicots a cap tipus de producte de fora, a nosaltres ens agrada aprendre i empapar-nos d'altres cultures i tradicions, de la seva llengua i les seves tradicions gastronòmiques, del seu folklore, de la seva cultura vitivinícola, de la seva gent, vaja! en definitiva gent intel·ligent, gent que es fa estimar i sap estimar, gent sense cap mena de ràbia en vers cap tipus de cultura i país, gent hospitalària que tant sols demana viure lliure i en pau. Tot i que per dins ja ho som des de que vam néixer.
Apa doncs, a sopar!!!


D.O. BIERZO.
Bodega Dominio de Tares.
Monovarietal de Mencía amb una criança de 9 mesos en barriques de roure francès i americà.
A la vista color cirera picota de capa mitja-alta amb rivet grana, llàgrima densa, net i brillant.
Al nas és complexe, d'entrada ens mostra aromes de terra humida, fullaraca, records animals,cuir, fumats, al cap d'una estona fruita negra i vermella madura, balsàmic, tocs de regalèssia, records làctics, especiat, canyella i un fons torrat amb records de cacau.
A la boca ens marca la fruita madura amb un punt dolç, molt intens, saborós, llaminer, lleuger, de pas sedós, amb acidesa correcte i uns tanins ben integrats, agradables torrefactes, cacau, de bona persistència i final llarg amb un toc amarg molt agradable.
Un vi rodó i equilibrat.


El preu uns 12-13 euros.


Un dissabte qualsevol..., passejant pel Bierzo.

1 comentari:

  1. Bona descripció de l'esperit dels catalans,si senyor!!!apreciem lo bo,lo diferent,ens empapem de cultura per tots racons i amb tots els sentits.

    ResponElimina