HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Ónra blanc 2013

MOTIU D'ORGULL I DE GLÒRIA.

Hi havia una vegada en una terra molt, molt llunyana i ferma un vailet molt trempat, intel·ligent i una mica esbojarrat. Aquest petit vailet va créixer en una terra amb poques oportunitats per poder triomfar, així que va decidir emprendre un gran viatge en solitari a la recerca de la terra somiada, aquella que deien que era plena d'oportunitats, amb l'esperança d'una vida millor per a ell i la seva família. El que no sabia aquell jove sagal (ja no era tant petit), és que el viatge que havia emprès, els hi canviaria la vida per sempre a tots.
Aquell jove foraster, més pelat que una rata, per fi va arribar a la gran ciutat amb l'esperança d'un futur millor, i amb un somni per realitzar, el de poder portar a tota la seva família.
Aquell jove, per força, sobre madurat, es va deixar la pell, i segurament alguna cosa més, per poder complir aquell somni que tant l'obsessionava, hores i hores treballant a sol i serena amb un sol objectiu.., la família.
I finalment el dia més esperat, aquella obsessió  que no el deixava dormir, finalment es va poder complir, ja tenia el tresor més preuat, allò que més anhelava, la seva gent ja era al seu costat.
El valor, l'esforç i la tenacitat d'un vailet, d'un sagal, d'un jove, que va haver de créixer ràpid, sense poder esperar a que passessin els anys, ens va portar a tots fins aquí on som avui, i potser mai ningú no li ha donat suficientment vegades les gràcies, o senzillament  amb el temps tot queda en un passat oblidat i difícil de recordar involuntàriament. Malauradament alguns ja no ho podran fer, els que si podem no fallarem, perquè si quelcom ens has ensenyat, és que la família ho és tot, i si una cosa puc ensenyar als meus fills, és que la família ho és tot, però..,saps?, m'he donat compte de que això ja no cal, perquè ja ho has fet tu.

Tu ja has triomfat, mil gràcies.


D.O. COSTERS DEL SEGRE.
Celler Lagravera.
Cupatge de Garnatxa Blanca, Chenin i Sauvignon Blanc amb una criança de 5 mesos en inox amb les mares.
A la vista color groc palla brillant amb reflexes verdosos, de bona densitat i amb llàgrima fina, un xic enterbolit.
Al nas agradable ventall aromàtic amb molt protagonisme de la fruita, poma, plàtan, pera, pinya, amb bona harmonia amb les notes d'herbes aromàtiques mediterrànies i de brioixeria i pa calent, llevats, tot per culpa del batonage, subtil fons amb records minerals, pedra seca.
A la boca és subtilesa i de grassa sedositat, amb l'elegància de la fruita blanca i quelcom de aromes cítrics, mostra un bon equilibri de l'acidesa, alcohol i dolçor, tot i així és mostra fresc i llaminer, de bona persistència amb un final amb notes minerals.


I no cal dir res més.

El preua a botiga uns 8-9 euros.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada