HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Bru de Verdú 2010

FRESC I AGRADABLE

Dinar amb uns amics en un restaurant, aquest cop no sóc jo qui tria el vi, em deixo portar, em deixo sorprendre.
Què et sembla si provem el Bru de Verdú?
- Costers del Segre??? Em sembla bé, no l'he provat mai.
Ampolla bordeus amb una etiqueta seriosa però molt elegant, un avanç del que ens espera a l'obrir-la, una feina ben feta, amb seriositat i respecte.

DO. COSTERS DEL SEGRE.
Celler Cercavins
Cupatge de Syrah, Ull de llebre i Merlot amb una criança de 6 mesos en roure francès, americà i húngar.
A la vista, color cirera fosc amb el rivet grana, capa mitja-alta amb una llàgrima lenta que tinta la copa.
Al nas, és un vi on es percep el seu pas per fusta, força expressiu, d'entrada fruita negra amb melmelada, ben combinada amb la fusta, torrats, espècies i balsàmic.
A la boca, entrada potent, on destaca clarament la bona fusta, amb tocs minerals, tanins marcats, bona acidesa que compensa la seva marcada tanicitat, fresc, estructurat, records torrats i final persistent.

Un bon vi a un bon preu!


Uns 8-9 euros.
Salut i pela!!

Cap comentari:

Publica un comentari