HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Luís Cañas Criança 2009

EN DOO PALABRAA, IM PRESIONANTE!!!

Ja era horaaaa! El temps que feia que sentia parlar d'aquest vi, i avui de rebot, ja que havíem demanat un altre vi que no tenien, finalment hem pogut gaudir de les seves sensacions.
El maridatge ha estat espectacular, risotto de ceps amb foie i filet de vedella a la brasa. Al vi, li queien les llàgrimes de felicitat! I a mi també!!!!!
He de dir, que tant el vi com el menjar, ens han anat molt bé al equip de sumeliers per intentar paliar el dolor que algun de nosaltres sentia després d'un matí esgotador de targeta de crèdit. Ha estat com una sensació balsàmica el poder seure i disfrutar d'un àpat en el qual, per uns moments ens hem pogut oblidar de tot, i ens hem deixat portar per les sensacions. Gràcies Lluís i gràcies vedella (no sé com et deies, però gràcies).

A la vista, color entre cirera fosc i robí, amb un rivet grana i una llàgrima molt lenta i elegant, net i molt brillant.
Al nas, bona intensitat aromàtica, d'entrada la fruita vermella fresca, records balsàmics, torrats, torrefactes, làctic, notes de espècies i fons mineral. És un gran plaer la paleta aromàtica d'aquest vi, fins i tot, després d'una hora, pinzellades de cuir i regalèssia, però molt subtil.
Quina passada!!! De debò!!
A la boca, un Rioja d'entrada sedosa, suau, però que omple la boca, expressiu, equilibrat, tocs làctics, que combinats amb la fruita vermella em recorden a un iogurt de maduixa, tanins força polits, molt agradables però presents, estructurat, final força persistent.

El dilluns me'n vaig a comprar u a caixa de 6 ampolles! Aquest vi l'he de tenir a la bodega si o si!




8,50 euros, al restaurant ens a costat 15,50 euros.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada