HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



El Coto criança 2007

LA RIOJA MÉS CLÀSSICA

Últim dia per terres no catalanes i avui el vi només el degustaré jo, per aquesta raó l'ampolla és de 3/8. La varietat d'aquests tipus d'ampolles en els restaurants acostuma a ser molt limitada, en aquest cas, he de dir que he quedat sorprès ja que he pogut triar entre 5 o 6 referències. Finalment em decideixo per un clàssic de la Rioja. Més o menys, ja sé el que m'espera, i avui em ve de gust, perquè no! No sóc un entusiasta d'aquests tipus de vins, però crec que s'ha de saber apreciar i valorar qualsevol "vino".
Bé doncs, abans de començar amb la meva valoració personal, us he de dir, que per a mi, és un vi que no em va aportar res. Un vi amb poques sensacions.

DO. RIOJA
Celler el Coto de Rioja
Monovarietal de Tempranillo amb una criança de 12 mesos en barriques de roure americà i 6 mesos en ampolla.
A la vista, color robí amb rivet grana-teula, amb poca capa, net i brillant. Un vi evolucionat.
Al nas, d'entrada és poc expressiu, destaca la fusta per sobre de tot, records a fruita negre, però bastant tapada per la fusta, al cap d'urna estona d'estar a la copa, apareixen tocs de vainilla i d'espècies. Algun record a torrefactes.
A la boca, entrada agressiva i licorosa amb molta fusta, força acidesa, amb poc cos i un final persistent.
Tot i això, he disfrutat força, potser perquè el menjar que l'acompanyava ha ajudat bastant, o millor dit, mooolt!!


El preu 6-7 euros, realment no és pot cobrar més. Segons la meva opinió.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada