HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Petit Bernat 2012

EL PETIT GRAN VI

Per fi!!!! ja és aquí! després de l'exit de l'anyada anterior, recordo que es va esgotar en molt poc temps, he pogut aconseguir una caixa d'aquest vi de casa meva (Pla de Bages).
Toca dinar a casa els sogres (sempre és un plaer) i aquest cop decideixo que jo portaré el vi, no per res, nooo!! basicament perquè sinó, ja sé el que m'espera....
A casa el meu sogre, sempre hi ha hagut el mateix vi, SEMPRE!!, des de que sóc fill adoptiu d'aquesta família de Sallentins, no he provat un altre vi que no sigui el Maset del Lleó. També us dic que aquest vi, es mereix un apartat apart, en honor al seu fan incondicional, "El Meu Sogre".
Bé doncs, a lo que anàvem. El divendres vaig rebre la caixa de Petit Bernat, i el dissabte tenia el dinar a casa els sogres, o sigui, que ja tenia cuques per provar-lo, i així també li feia un favor al meu sogre i li donava l'oportunitat d'experimentar noves sensacions, d'obrir nous horitzons, no és bona la monogàmia vinícola..., gens!!!.
Porto dos vins, i decideixo que siguin ben diferents entre si, i així tots puguin apreciar les peculiaritats entre l'un i l'altre. El Petit Bernat seria el primer i el Chocolate Block (ja en parlaré més endavant) el segon, basicament perquè el Petit Bernat és un vi jove, amb poca criança i en principi ha de ser un vi més fresc i més fàcil de beure, no tan complexe.

DO. PLA DE BAGES.
Celler Oller del Mas.
Cupatge de Syrah, Cabernet Franc i Merlot, amb una criança de 3 mesos en barriques de roure francès.
A la vista, color grana, amb el rivet violaci, de capa mitja, amb llàgrima densa, net i brillant.
Al nas, d'entrada, es mostra un pèl tancat, lo millor hauria estat poder-lo decantar una mitja hora, la fusta està molt present,i els records fumats i torrats, especiat, tot lligat amb la fruita, més apagada, cirera, mores. Després d'una estona a la copa és més expressiu.
A la boca, és llaminer i molt agradable de pas suau, fresc amb uns tanins fins i dolços, equilibrat amb un bon final.
Segons la meva opinió aquesta anyada 2012 ha crescut en complexitat respecte a l'anterior, és un petit gran vi. Una feina ben feta, i a quin preu!!!!.
Si podeu decanteu-lo, segurament les sensacions variaran una mica.



El preu, uns 5 euros.




Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)