AUTO "VI-OGRAFIA" D'UNA VIDA - DIARI D'UN VI, VI, D'OR - 8 ANYS COMPARTINT VINS
HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...
Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.
"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"
Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.
Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.
Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.
Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.
Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.
Dido 2008
Som divendres al vespre, i no hi ha millor manera de començar el cap de setmana que amb un bon vi, i sinònim de bon vi....Montsant. Vaig al celler , i com sempre, em costa deu i ajuda decidir-me. Després de molta indecisió, finalment crec que és un bon moment per l'última ampolla de Dido que em queda. Un vi creat pel celler la Universal, que pertany a Sara Pérez i René Barbier Jr. Fills de José Luis Pérez i René Barbier, propietaris de Clos Martinet i Clos Mogador. Dos de les persones més importants en la recuperació del Priorat. Bé, ja estem al dia.
És un dels primers vins que vaig tenir a la meva jove bodega, avui ha deixat de formar part d'ella, però ha passat a formar part d'algo millor, ara ja és part de mi. Aquest vi ha passat a un altre nivell, al nivell de les sensacions, de les percepcions, dels records eterns i inoblidables, d'aquells que t'atrauen, t'engalipen, t'hipnotitzen de tal manera que, la felicitat omple tots els teus sentits.
Avui, potser sí que he begut massa!!!
DO.MONTSANT
Celler Venus La Universal
Cupatge de Garnatxa, Cabernet Sauvignon, Merlot i Syrah amb una criança de 9 mesos en roure francès.
A la vista, color cirera pilota, de capa alta amb el rivet grana, molt brillant i amb una llàgrima glicèrica, preciosa, que no pots deixar d'observar.
Al nas d'entrada es mostra tancat, l'hauria d'haver decantat una estona, el deixo vint minuts a la copa i el canvi és espectacular. Fruita vermella i negra, floral, balsàmic, pinzellades de vainilla, molt agradable, sobre un fons torrat amb records a cacau, molt expressiu. És un Montsant fantàstic, molt perfumat un cop obert. MONT-PERFUM!!!!!
A la boca, entrada potent i agradable que t'omple la boca, amb molt cos, estructurat, equilibrat, tanins vellutats, records de fruita i amb post-gust torrefacte, cacau, final persistent i molt llarg.
Quin gran caràcter tenen els Montsant!!!
12 euros que val l'ampolla.
Proveu-lo, val molt la pena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada