HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Groc 2010

UN RUEDA DIFERENT

He de dir que fins ara la gran majoria de vins blancs de Rueda que havia provat, eren bastant iguals entre ells, no m'aportaven res de nou, fins aquest dissabte passat.
Fa un parell de dies vaig posar una ampolla que tenia al celler a la nevera, per si a la dona li venia de gust un blanc, a vegades es queixa de que no en tinc mai cap de fresc.Bé doncs, aquest dissabte, van venir uns amics a sopar, res especial, algo ràpid, ja que no teníem gaire gana ni ganes de complicar- nos. O sigui que, uns frankfurts, els altres amanides, pizzes..., com jo dic, "Menjar Guarro". 
Però a mi, sigui pizza, xuleton, bacallà, o amanida, sempre ha de caure un vinet, blanc, negre, cava o champagne, és igual. Així que vàrem obrir l'ampolla de la nevera, ben fresqueta!!!!.
Quina gran sorpresa aquest blanc de Rueda, molt diferent a tot el que havia provat d'aquesta denominació anteriorment, una injecció de noves sensacions molt positiva .

DO. RUEDA.
Celler Groc
Monovarietal de Verdejo amb una criança en acer inoxidable, no sé el temps, i si fos per mi, hagués jurat que havia passat per fusta ( imagineu- vos la meva ignorància).
A la vista un color groc or brillant preciós, ja ens parla de la seva fantàstica acidesa, molt net i una llàgrima lentíssima i molt densa.
Al nas, expressiu, cítrics, llimona i tocs de llima, poma verda àcida, però tot això amb un record dolç, com a vainilla, per això dic lo de la fusta, tot molt equilibrat sense despuntar.
A la boca és espectacularment untuós, gras, amb molt de cos, és un blanc que es pot mastegar, bona acidesa, amb un pas per boca sedós, un vi que t'omple la boca, un plaer.
Ha estat una gran sorpresa!

Per cert! Estic molt content perquè ja n'hi ha uns quants, d'aquests amics i familiars, que ja s'atreveixen a expressar les seves sensacions davant d'una copa de vi, i això em fa feliç.



El preu són uns 8 euros, sinó recordo malament!
Apa doncs!  Vaig cap al sobre, que ja toca! Fins demà " Corazones".


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada