HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Terrer de la Creu

UN PENEDÈS....I RES MÉS.

Primer de tot que sapigueu, que no hi ha anyada a l'etiqueta del vi, l'ampolla no la porta per enlloc. En segon lloc, tampoc sé les varietats de raïm amb les quals ha estat elaborat, i en tercer lloc, és un vi que als que m'acompanyaven i a mi mateix, ens va decepcionar una mica.
Com ja vaig dir en l'entrada del Toc de Solergibert, no va sé un vi digne del menú que havíem demanat, així que vam decidir canviar-lo, això sí, un cop ja ens l'havíem begut, mes o menys. Aquest és d'aquells vins, que si te'l trobes en un bar dels de sempre, on fan el típic menú de 6 euros, amanida verda, llom amb patates, vi aigua i flam, i et serveixen aquesta ampolla, surts realment encantat, ja que el vi ha estat correctíssim en relació al preu de tot l'àpat. Però si vas a fer un menú de 22 euros, realment esperes quelcom més, he de dir que per el preu que val aquesta ampolla, al mercat podem trobar vins infinitament millors, és una de les assignatures pendents de molts restaurants d'arreu, però que crec que mica en mica aquesta tendència va canviant, i cada cop són més els que aposten pels vins de casa i sobretot, amb una bona relació qualitat-preu.
Ja està bé de tanta Riojitis i Riberitis!!!!!! que aquí fem molt bon vi!!!! homeeeee!!!!!.


DO. PENEDÈS.
Celler Terrer de la Creu.
Segons la meva petita investigació, monovarietal d'Ull de Llebre, i ja no sé res més.
A la vista color grana amb rivet lilós, capa mitja, net i brillant.
Al nas,  intensitat baixa, aromes de fruita vermella madura, vegetals, molts records a la fusta, torrats.
A la boca,  potent, sensació aquosa, un pèl licorós, amable, molts records de la fusta en boca, persistent i final mig.
Com sempre us dic, és una opinió del tot personal i  molt criticable, i com sempre us dic, no hi ha vins dolents, hi ha diferents paladars.

El preu uns 6 euros.
I ja està tot dit.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada