HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Toc de Solergibert 2011

MOLT CORRECTE, GRÀCIES.

La culpa no és del vi, el problema és que teníem molt bones espectatives, després de l'anyada anterior, esperàvem que aquesta, estaria per sobre, però.....no ha estat així, llàstima, però això no vol dir que no estigui bé, que quedi clar!!.
Som Dissabte migdia i anem de restaurant amb uns amics, decidim que farem el menú, que és més que correcte, i el vi, ens arrisquem a provar el del menú. Ens fem canviar les copes per unes de més adients, per sort aquí en tenen, perquè he estat en algun lloc, que n'hi ha per plorar!. Bé, tornant al vi, ens porten el del menú, i em sap molt greu dir-ho, però no és digne de acompanyar-nos durant el dinar, és una opinió unànime de tota la taula. Amb això, us vull deixar ben clar, que no és un vi dolent, si no que pel tipus de menú i la qualitat, no maridarà bé, en altres tipus de menú, seria l'acompanyant perfecte, però no és el cas.
Així doncs, ens fem portar una ampolla de Toc de Solergibert 2011, ja el coneixem, no és la primera vegada que el demanem, però sí aquesta anyada, a veure que tal.


DO. PLA DE BAGES.
Celler Solergibert.
Cupatge de Merlot i Cabernet Sauvignon, un 10% del Cabernet és de l'any 2010, o sigui que no és de l'anyada 2011 cent per cent. Criança de 10 mesos en roure francès.


A la vista, color robí fosc amb rivet violaci, de capa mitja-alta, net i brillant.
Al nas, fruita madura, negre i vermella, tocs vegetals, pebrot, especiat, vainilla, torrats agradables i tocs fumats.
A la boca és suau, agradable, sedós, records torrats i torrefactes, cafè, xocolata, tanins marcats, un pèl massa astringents, un vi de final i persistència mitjana 

Una anyada a la que pel meu gust li falta un TOC d'expressivitat.
El preu, uns 6 euros.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada