HISTÒRIES MÀGIQUES ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un gran apassionat al vi, d'una persona senzilla, que amb el pas del temps, la maduresa i el seny, ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que molts intenten complicar-ho amb molt d'elitisme i esnobisme, però en el fons, un món planer. Un món per compartir les sensacions i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més, i on el més important és saber gaudir-ho intentant evitar els condicionants externs, tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més.

Això sí, permeteu-me que la copa sigui Riedel o Zalto.

Aquesta és la visió d'un consumidor, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, que pot expressar el que li aporta sense haver de donar ni punts ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona, que és el vi. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar el vi, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.



dimecres, 6 de març de 2013

Viña Albali Reserva 2007

ÉS UN RIOJA CLÀSSIC?? NO, ÉS DE VALDEPEÑAS !!

Quart vi del lot de cata, ja només en queden dos!!. Avui em ve de gust tallar pernil i formatge, o sigui, que toca un vinet!! i aprofitant que tinc els del lot, obriré l'últim negre que em queda, els altres són un blanc i un rosat. No m'enrotllaré gaire, ja que és un Dimarts i el vi tampoc té més història, no vull dir que sigui dolent, perquè no ho és, simplement que no és del meu estil i tampoc m'ha entusiasmat massa, per no dir gens, com aquest, penso que n'hi ha molts per aquests mons, però s'han de provar per poder opinar. Tot són experiències que en definitiva el que ens aporten és més coneixement, i en el fons això és el que ens importa, bé, a part del plaer de disfrutar d'un bon vi.

DO. VALDEPEÑAS
Bodegas Félix Solís.
Monovarietal de Tempranillo (Ull de llebre, a casa nostra) amb una criança de 12 mesos en roure americà i de 3 a 4 anys en ampolla.

A la vista, color robí brillant amb rivet grana amb llàgrima lenta.
Al nas, destaca la fusta per sobre de tot, pel meu gust massa marcada, pinzellades de fruita vermella molt madura, especiat, vainilla.
A la boca, entrada suau, lleuger, tornen els records de la fusta per sobre de tot, espècies, tanins madurs i final persistent.


El vi és fruita per sobre de tot.
El preu em sembla que uns 3-4 euros.

       No hace falta que digas nada más!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada