HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Baby Bad Boy 2009

L'OVELLA NEGRA DE BORDEUS.

Aquest és un d'aquells vins que t'aporta alegria i felicitat, un d'aquells vins divertits, simpàtics i fàcils de beure, apta per a qualsevol ocasió, però totalment recomanable per un sopar distret, fàcil i sense complicacions, amb bona companyia, entre converses fresques i divertides, un vi per passar una bona estona amb els amics. Nosaltres el vàrem acompanyar d'unes bones pizzes, i la combinació va ser del tot encertada.
Jean-Luc Thunevin, és en nom del seu creador, el rebel bordelès, bad boy o l'ovella negra de Bordeus com el va batejar el crític Robert Parker. Bàsicament perquè, algunes vegades no ha respectat les normes de vinificació de Bordeus, i això provoca que alguns dels seus vins estiguin etiquetats com a vins de taula o vins de França, sense denominació. Com en els cas d'aquest vi, el Merlot és de Saint-Emilion (Bordeus) i la garnatxa de Maury (Rosselló).
Aquest també és un d'aquells vins que em va cridar l'atenció la seva etiqueta, i també el seu preu tant ajustat, 8 euros, a part de tota la història que hi ha darrera del seu productor.


VIN DE FRANCE.
Jean-Luc Thunevin.
Cupatge de Merlot i Garnatxa amb una criança de 6 mesos en dipòsits de ciment.
A la vista, color cirera picota de capa mitja amb rivet granatós, net i brillant.
Al nas, és elegant amb aromes a fruita vermella, maduixes, gerds, nabius, làctic, tocs de iogurt de maduixa, sensacions especiades, regalèssia, alguns records fumats, i subtils tocs minerals, molt fresc.
A la boca és potent però suau a la vegada, de cos lleuger, cremós, amb la fruita vermella ben present, elegant, amb uns tanins extremadament suaus i dolços, que combinen perfectament amb l'amargor final que ens deixa aquest vi en boca.
M'agradaria fer un petit apunt, d'una de les sensacions que va aportar aquest vi a una de les persones que m'acompanyava durant el sopar. Perquè pogueu entendre la sensació d'amargor final que aporta aquest vi, algú a la taula el va comparar, amb una sensació personal, cito textualment:  "és com quan xupes un sellu". Us he de dir, que per tenir aquesta sensació, ja has de tenir una certa edat, ja que des de ja fa temps els segells són adhesius, però pels que ho heu fet alguna vegada a la vida, entendreu perfectament a què es referia.


El preu entre 8-9 euros.

Bon prix!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada