HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Lafou Els Amelers 2012

NIT DE GARNATXA.

Nit màgica de Divendres amb les meves princeses, i com que no tenim ganes de cuinar, bé, això de cuinar, hi ha algú que no sap gaire el que és, deixem-ho aquí i no la liem més. Com us deia, soparet fora, en una terrasseta a la fresca, que avui fa una nit fantàstica per gaudir en família d'un bon àpat i un bon vi. 
Com que una de les princeses no pot beure vi, encara.., i a l'altre no li agrada el vi negre, realment, sí que li agrada i ara ja ho comença a descobrir, avui gaudirem d'una fantàstica garnatxa blanca de la Terra Alta. La meva petita princesa encara no pot catar els vins en la fase gustativa, o almenys de forma legal, però en la fase olfactiva, apunta maneres, jo crec que serà una gran sommelier.




D.O. TERRA ALTA.
Lafou Celler.
A la vista color groc palla pàl.lid, net i brillant amb una bonica llàgrima.
Al nas aromes cítrics, llimona i de fruita dolça, pera, albercoc, préssec, records florals i tocs de fruits secs, subtils records de pastisseria i un bon fons mineral.
A la boca és potent, elegant, de pas untuós, sedós de gran acidesa i frescor, amb els records, cítrics, florals i de crema de pastisseria en boca, i un fons mineral espectacular, un vi amb el càracter extraordinari de la Garnatxa.
Com m'agrada la Garnatxa!!


El preu és 13 euros, al restaurant 19 euros.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)