HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Psi 2009

CARÀCTER I ELEGÀNCIA A LA RIBERA.

Dissabte d'estiu, sol, piscina, relax, bona companyia, bon menjar i com ha de ser, un bon vi. Avui tindrem la gran sort de poder gaudir d'aquest fantàstic vi de la Ribera del Duero, un gran vi del ja esmentat anteriorment al blog, en Peter Sissek, el pare del famós Pingus, un dels vins més cars del país veí, un vi d'autor, modern, elegant però amb el caràcter i la tipicitat dels grans Riberas. Una petita joia, que segur que disfrutarem plenament amb els afortunats que m'acompanyen avui, en aquest paratge idíl·lic.



D.O. RIBERA DEL DUERO.
Bodega Dominio de Pingus.
Monovarietal de Tinto fino amb una criança de 18 mesos en barriques de roure francès.
A la vista, color cirera picota amb rivet violaci de capa mitja-alta i llàgrima lenta que tinta la copa, net i brillant.
Al nas és força intens, amb la fruita negra madura i dolça acompanyada d'una regalèssia molt agradable, records de la vainilla, bons torrats, balsàmic, subtils florals i un fons de sotabosc, terra mullada, molt ben integrat en el conjunt, un aroma molt present en els vins de la Ribera.
A la boca és un vi molt elegant, suau, de gran subtilesa, un vi àgil, sedós, equilibri entre la fruita i la fusta, de gran qualitat, molt bona acidesa i tanins presents, però elegants, dolços, un vi de bona persistència i final llarg.
Un dels Riberas més elegants que he provat, tot un plaer!!


El preu sobre els 25 euros.


Siau!!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada