HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Sons 2009

QUALITAT INQÜESTIONABLE.

Sempre és bonic començar el cap de setmana divendres al vespre i amb molta força, la millor manera de fer-ho és amb bona companyia al voltant d'una taula i com sempre, enmig, una bona ampolla de vi. Avui teníem un convidat ja habitual, però no per això menys especial, si no tot al contrari, sempre és un plaer tenir-lo sentat a la nostra taula. Bé, el problema d'aquest divendres, és que no sé si a partir d'ara, voldrà tornar a casa si sap que hi sóc jo. Ella (una joveneta de Sallent), és de les poques persones que és capaç d'aguantar les meves històries, per dir-ho d'alguna manera, sobre el món del vi. Però pot ser que en comenci a estar un pèl cansada i és que aquest divendres es va haver de tragar unes dues hores sobre l'apassionant món dels vins generosos i dolços, quan em deixo anar no hi ha qui em pari.
Espero que això no sigui un abans i un després en la nostra relació.

Això sí, abans vàrem gaudir d'aquest fantàstic Montsant.


D.O. MONTSANT.
Celler Mas d'en Canonge.
Cupatge de Garnatxa, Samsó i Ull de llebre amb una criança de 12 mesos en barriques de roure francès.
A la vista color vermell cirera fosc amb rivet grana, de capa mitja-alta i llàgrima abundant.
A la boca bona intensitat aromàtica, amb records de fruita vermella madura, maduixes i gerds, llaminadures, balsàmic, tocs dolços, canyella, agradables torrats de fons, bon equilibri general.
A la boca entrada sedosa, subtil però potent, ampli, records de la fruita vermella, acidesa equilibrada i tanins ben integrats, fosos, suaus, post gust torrat amb tocs de regalèssia, final força llarg i de bona persistència.
Un molt bon Montsant.


El preu sobre els 8 euros.


Àpali!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada