HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, on alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Albamar Albino 2016

BLANC DE NOIRS.

Galícia és terra de ries, de mar brau, penya-segats i platges, així com d'aiguamolls, llacunes i dunes. És l'eterna consagració de la brisa, on el suau vent es recrea en un espectacle natural on actuen valls, prats, boscos i vinyes.
Crec que amb cellers com aquest Albamar sobren les paraules. Així doncs, no diré res més.
Salut i Caiño!


SENSE D.O.
Bodegas Albamar
Monovarietal de Caiño vinificat en blanc
A la vista color daurat coure amb tonalitat pell de ceba i ambarina, de fina i abundant llàgrima, gras, net i brillant.
Al nas és un vi profund i intens, de caràcter salvatge, destaca el seu aroma fresc i atlàntic, amb notes de cítrics potxos, records silvestres, maduixetes àcides, quelcom de flor seca i perfumada, entre violetes i gessamí, subtils notes anisades i aromes d'infusió, te, acompanyades per fines notes de fruits secs torrats.
A la boca ens mostra certa rusticitat encantadora, un vi de marcat caràcter, diferent, és un vi amb nervi, amb una bona estructura i molt profund, ampli i molt vibrant, gràcies a la seva tensa acidesa, que s'allarga eternament en boca, un vi amb un final de mineralitat salina.


Gràcies Xurxo per vins com aquests.


A l'etiqueta ens marca Viño Tinto.


El preu, em sembla recordar uns 15 euros.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada