HISTÒRIES MÀGIQUES ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un gran apassionat al vi, d'una persona senzilla, que amb el pas del temps, la maduresa i el seny, ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que molts intenten complicar-ho amb molt d'elitisme i esnobisme, però en el fons, un món planer. Un món per compartir les sensacions i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més, i on el més important és saber gaudir-ho intentant evitar els condicionants externs, tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més.

Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto.

Aquesta és la visió d'un consumidor, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, que pot expressar el que li aporta sense haver de donar ni punts ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona, que és el vi. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar el vi, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.



Gargalo 2016

O AGASALLO DO SUSO.

L'estiu té aquestes coses, amics que van cap aquí i cap allà, i que sabent de la meva malaltia, em complauen amb petits detalls que a mi m'omplen d'alegria i satisfacció. Un d'aquests casos és el de la família Ansedes i el seu viatge a les terres de Galícia. Tot un detall per part seva regalar-me aquesta ampolla de la D.O. Monterrei. Evidentment no vaig poder esperar gaire temps per gaudir-la i així poder compartir-la amb tots vosaltres, els milers i milers de fidels seguidors que tinc a la xarxa (ironia).

Salut i Mencía.


D.O. MONTERREI
Bodega Gargalo.
Cupatge de Mencía i Arauxa amb una criança de 5 mesos en dipòsits d'inox.
A la vista color cirera amb rivet lilós, de capa mitja i amb llàgrima fina que ens tinta molt lleugerament la copa, net i brillant.
Al nas és un vi rústic, inicialment tímid, que mica en mica ens dona aromes de fruita vermella àcida, gerds i maduixes, notes de préssec, subtils records làctics, arròs amb llet, iogurt, canyella i notes herbàcies i de verdor.

A la boca és un vi fresc, marcat per notes de verdor i una marcada tanicitat, però sense ser desagradable, és força llaminer i amb presència de la fruita vermella àcida, és força equilibrat i amb una viva i marcada acidesa, bona persistència i final amb notes terroses.


El preu...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada