HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Doix 1902 Carinyena Centenària 2012

LES LLÀGRIMES D'AFRODITA

Seductora, plena de bellesa i encant, va patir sota les ales d'un romanç fortuït que per culpa de les deesses del destí, no va arribar a durar. La deessa de l'amor va patir enormement al sentir com el seu pit es trencava en dos amb un comiat inevitable.
Les llàgrimes que avui es vessen, no són precisament per un desamor, són llàgrimes de felicitat i emoció, llàgrimes d'orgull i passió, són les llàgrimes de la vida.
Tot va començar un migdia al Celler de l'Aspic, durant la Fira del Vi de Falset, en un tast del Celler Mas Doix, aquell dia va canviar tot, aquell dia va començar la meva història particular d'Adonis i Afrodita amb la Carinyena Centenària, però en aquest cas, amb un final interminable.


D.O.Q. PRIORAT
Celler Mas Doix
Monovarietal de Carinyena amb una criança de 16 mesos en bótes de roure francès
A la vista color cirera intens amb rivet violaci, de capa alta i amb abundant llàgrima lenta, net i brillant.
Al nas és immens, necessita respirar hores, però passat aquest temps ens mostra la seva cara més exòtica, sensual, i un erotisme inexplicable, fruita negra madura, cireres, móres i nabius, melmelades sucoses amb guspires especiades orientals, clau i pebre també ens acompanyen en aquest viatge, ens envolta un perfum floral de violetes, de mineralitat de pissarra fumada, de tabac de pipa perfumat, torba, herbes de muntanya, romaní, regalèssia, fonoll... es tant complex i hipnotitzant que fa por.
A la boca supera lo insuperable, són molt emocionants les sensacions que ens aporta al paladar, per a mi, ara està en un moment òptim, l'harmonia i l'equilibri són fantàstics, explosió i bombardeig constant als sentits, llisca amb perfecte sedositat, ampli a l'extrem, els aromes s'entrellacen donant una complexitat profunda, l'acidesa justa combina a la perfecció amb el grau alcohòlic i una tanicitat vellutada, amb una rugositat estructural envejable, la pissarra demana pas, escalfada pel sol del priorat, combinada amb les notes especiades i uns fantàstics mentolats i balsàmics, per regalar-nos una persistència infinita i un final etern.



Mil gràcies...

Cap comentari:

Publica un comentari