HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Losna Rocco di Carpenetto 2017

EL LLAMP DE GAGGERO I VICARIO...

Losna és la veu del dialecte Carpenetese de la segona meitat del segle XIX, i el seu significat és "el Llamp".
Un dia, el vent de Tramuntana i el sol es van barallar, cadascun afirmava ser més fort que l'altre, llavors van veure un viatger, que estava embolicat amb la seva capa. Els dos van acordar que qualsevol que aconseguís llevar-li al viatger el seu abric seria considerat més fort. El vent de Tramuntana va començar a bufar violentament; però com més bufava, més s'estrenyia el viatger amb la seva capa; tant que a la fi el pobre Vent va haver de desistir del seu propòsit. El sol després es va mostrar en el cel; i poc després el viatger, que va sentir calor, es va treure la capa. I la Tramuntana es va veure obligada a reconèixer que el Sol era més fort que ella.


OVADA  D.O.C.G. - Piamonte
Rocco di Carpenetto
Monovarietal de Dolcetto amb una criança de 15 mesos en bótes de roure francès.
A la vista bonic color roig cirera picota amb rivet violaci, de capa mitja-alta i amb abundant llàgrima, net i brillant.
Al nas ens mostra bona intensitat de la fruita amb una bona combinació especiada, cireres, gerds, maduixes, apareixen les notes d'esmalt i de cetones, regalèssies i notes de clau i pebre, quelcom de reducció i fons amb notes torrades de cafè i xocolata.
A la boca ens marca el recorregut l'equilibri general, la fruita ens omple el paladar d'una bonica sensació de frescor, gràcies també a una bona acidesa especiada i uns tanins fins i sedosos, fons torrat i persistència reduïda.


Som a Barcelona, gaudint de la cuina Veneciana del Xemei


El preu al restaurant uns 22 euros.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada