HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Marguerite 2017

HATTORI HANZO

Pocs saben que Hattori Hanzo és més que el mestre ferrer i xef de sushi a temps parcial que Quentin Tarantino ens presenta en la seva pel·lícula Kill Bill. El personatge interpretat per Sonny Chiba és, en realitat, una referència a l'històric Hattori Hanzo, el qual va ser un famòs samurai i ninja del període Sengoku, al qual s'atribueix haver salvat la vida d'en Tokugawa Ieyasu i ajudar-lo després a convertir-se en el governant del Japó. Avui en dia, és objecte de freqüents representacions en la cultura popular.
Aquest vi representa la Katana més afilada que podia crear en Hattori Hanzo.


VIN DE FRANCE - Muscadet-Sèvre-et-Maine
Domaine de l'Écu
Monovarietal de Folle Blanche amb una criança de 12 mesos en tancs subterranis amb les mares.
A la vista color groc pàl.lid amb tonalitats daurades, fines llàgrimes, net i brillant.
Al nas és un vi que genera alegria, aromes frescos i nítids, una barreja perfecta i harmoniosa de fruites cítriques i tropicals, llimes, pell de llimona, amb marcades notes minerals i salines, aromes marítims, iodes, i herbes aromàtiques com el fonoll.
A la boca és mostra ters, directe, net i de gran fluïdesa, recorregut intensament cítric i salí, suc de llimona!!, ampli i amb una acidesa "Hattori Hanzo", ja està tot dit, frescor intensa i final salí i de molta persistència.



Vins sans tralala ni chichis à partager entre amis.

Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)