HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Sandrone Dolcetto d'Alba 2010

DA BAROLO.

L´´ultim cop que vàrem provar un vi Italià el meu estimat germà no hi era, però aquest cop sí, avui podré complir el que li vaig dir fa uns mesos. Avui el petit saltamartí gaudirà d'un Dolcetto d'Alba, bé això de gaudir és molt relatiu, i encara ho és més si hi ha el meu germà per al mig. Però, suposo que a la seva manera i al seu estil ell, en el fons, s'ho passa bé. I si no, dues pedres!!!.
Una nova experiència, noves sensacions, això és el que ens va aportar aquesta ampolla de Dolcetto d'Alba, tot un plaer, com sempre.



D.O. DOLCETTO D'ALBA.
Celler Luciano Sandrone.
Monovarietal de Dolcetto amb una criança en acer inoxidable.
A la vista color vermell robí fosc, intens, amb rivet violaci, de capa mitja-alta i llàgrima densa.
Al nas aromes de fruita negra, cirera, mora, records a regalèssia i matisos mentolats molt agradables, records minerals, grafit, tot ben equilibrat.
A la boca és sec, de cos mig, amb una acidesa marcada, fresc, afruitat, un vi sense arestes, lineal, tanins presents, integrats, un vi de bona persistència en boca i final mig.



Un bon Italià per 14 euros.
Salute!!

Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)