HISTÒRIES MÀGIQUES ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un gran apassionat al vi, d'una persona senzilla, que amb el pas del temps, la maduresa i el seny, ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que molts intenten complicar-ho amb molt d'elitisme i esnobisme, però en el fons, un món planer. Un món per compartir les sensacions i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més, i on el més important és saber gaudir-ho intentant evitar els condicionants externs, tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més.

Això sí, permeteu-me que la copa sigui Riedel o Zalto.

Aquesta és la visió d'un consumidor, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, que pot expressar el que li aporta sense haver de donar ni punts ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona, que és el vi. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar el vi, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.



dilluns, 28 d’octubre de 2013

Acústic 2011

MÚSICA AL PALADAR.

Quin dissabte tant fantàstic, i quina manera d'acabar, amb un bon sopar a la fresca, qui ho havia de dir, que a 26 d'Octubre estaria sopant en una terrasseta en màniga curta i a Manresa (Manrúsia per alguns), que per la majoria de pixa pins això ja són els Pirineus.
No hi ha res millor per alliberar tensions que un bon sopar amb un gran vi, després de dues hores molt tenses davant del televisor, tot ha sortit rodó, victòria i cap a casa!, com sempre plorant perquè és l'únic que saben fer, plorar i plorar..., ais que diferents que som, i encara no entenen que no tenim res en comú, que només volem recórrer el nostre camí en solitari, tant sols volem lo que ens pertany....
La llibertat.
Omple la copa, tanca els ulls, mulla't els llavis i deixa't portar pels acords, per la melodia de sensacions i gaudeix de les seves notes màgiques al paladar...


D.O. MONTSANT.
Acústic Celler.
Cupatge de Garnatxa i Carinyena amb una criança de 10 mesos en barriques de roure francès.
A la vista color cirera picota de capa mitja-alta i rivet lilós, molt net i brillant i amb una bonica llàgrima.
Al nas és de bona intensitat, amb la fruita vermella i negra madura, mores, maduixes, tocs especiats i records florals, subtils balsàmics, agradables torrats de la fusta i torrefactes, cacau, sobre un lleuger fons mineral.
A la boca és saborós, amb volum, sedós, potent, de bon equilibri entre fruita i fusta, de bona acidesa i tanins agradables, presents, marcats, dolços, records balsàmics i especiats, un vi de gran persistència i final llarg.
Un valor segur.


Ho he de reconèixer, tinc un "carinyu" especial cap aquest celler.
Després de gaudir de l'Acústic, l'Acústic blanc i el Braó, els pròxims seran l'Auditori, el Plaer i l'Etern..., quines cuques!!!



El preu a botiga uns 12 euros, al restaurant van ser 17 euros.
Salut i Montsant!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada