HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Finca Parera Clar 2012

QUI TÉ SOL QUÈ MÉS VOL?

Segon vi de dissabte nit, això avui pinta de meravella, un sopar ple de sensacions i textures acompanyat per una primera ampolla fantàstica. Ara li toca pujar a l'escenari a  aquest Penedès, esperem que estigui a l'altura, i sobretot, que a les persones que avui m'acompanyen els hi agradi el maridatge, són gent molt exigent, sincera i amb les idees molt clares.
Ara ja us puc dir que va ser una vetllada espectacular, molt curta en plaer, i llarga en temps compartit, però en definitiva, una nit que ens quedarà marcada en un petit racó de la nostra història.



D.O. PENEDÈS.
Finca Parera.
Cupatge de Xarel.lo, Gewürztraminer i Chardonnay.
A la vista color groc palla pàl·lid amb reflexes verdosos, net i brillant amb una llàgrima fina.
Al nas d'entrada destaca per unes fines notes minerals, amb uns lleus girs de copa apareix una marcada fruita tropical i uns agradables aromes florals, records cítrics, aromes de bona persistència i força intensitat.
A la boca és fresc, amb una entrada untuosa, ampli, records de fruita dolça, cítric, de bona acidesa, amb post gust mineral i subtils anisats, de bona expressivitat global i final mig.


Un Penedès diferent amb personalitat pròpia.


El preu al restaurant 13 euros.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada