HISTÒRIES MÀGIQUES ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un gran apassionat al vi, d'una persona senzilla, que amb el pas del temps, la maduresa i el seny, ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que molts intenten complicar-ho amb molt d'elitisme i esnobisme, però en el fons, un món planer. Un món per compartir les sensacions i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més, i on el més important és saber gaudir-ho intentant evitar els condicionants externs, tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més.

Això sí, permeteu-me que la copa sigui Riedel o Zalto.

Aquesta és la visió d'un consumidor, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, que pot expressar el que li aporta sense haver de donar ni punts ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona, que és el vi. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar el vi, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.



dilluns, 4 de novembre de 2013

Missenyora 2010

BLANC DE COSTERS.

Sorpresa en majúscules avui a Can Papes, qui ens havia de dir que podríem gaudir d'una espectacular brasa de peix i marisc!, Això sí que és reinventar-se "papitu",  i precisament avui que m'havia oblidat d'agafar una ampolla del meu petit celler, això ja era una premonició, en el fons sóc com un petit bruixot, tot el que faig i desfaig sempre té una raó de ser, ni que jo no en sigui conscient.
Bé doncs, un diumenge diferent, és mereix un vi diferent, i com no podia ser menys, el patriarca ja ho tenia tot previst.
Salut crack!!


D.O. COSTERS DEL SEGRE.
Celler l'Olivera Cooperativa.
Monovarietal de Macabeu fermentat en barriques de roure francès i americà i criat sobre les seves mares.
A la vista color groc palla intens, reflexes groc daurat, molt net i brillant i de llàgrima densa.
Al nas és delicat i a l'hora intens, fruita blanca, fruita tropical, pinya, records cítrics, pell de taronja, tocs florals molt agradables i sensacions dolces, subtil fons torrat.
A la boca es suau, de gran finura, fresc, untuós, equilibrat, àgil, llaminer bona acidesa i amb un punt dolç que el fan molt agradable de beure, bona persistència i records torrats.
Un blanc diferent.


El preu sobre els 12 euros.
Gentilesa del Sr. R.C.B, qui havia de ser tractant-se d'un Costers del Segre?....

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada