HISTÒRIES MÀGIQUES ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un gran apassionat al vi, d'una persona senzilla, que amb el pas del temps, la maduresa i el seny, ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que molts intenten complicar-ho amb molt d'elitisme i esnobisme, però en el fons, un món planer. Un món per compartir les sensacions i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més, i on el més important és saber gaudir-ho intentant evitar els condicionants externs, tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més.

Això sí, permeteu-me que la copa sigui Riedel o Zalto.

Aquesta és la visió d'un consumidor, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, que pot expressar el que li aporta sense haver de donar ni punts ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona, que és el vi. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar el vi, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.



dilluns, 25 de novembre de 2013

Vespres 2011

SENSE PARAULES.

Tarda freda, més típica d'hivern, cel estrellat amb una bonica lluna brillant, enigmàtica, intrigant, la penombra ens envaeix, les espelmes impassibles al vent, marcant-nos les petjades a seguir, el silenci ens acompanya, esperant que les fulles seques, caigudes de freixes, pollancres, salzes i verns, trenquin el misteriós silenci al trepitjar-les i ens marquin el camí cap al Monestir, és temps de misteris i d'històries de por que amaguen aquestes parets mil.lenàries, secrets de monjos i cavallers que avui, aquesta nit, ens quedaran desvetllats. Si teniu por no us hi endinseu, és el temps de les ànimes.
El vi d'avui no podia ser un altre que aquest Vespres 2011, maridatge perfecte entre la tarda i la nit.


D.O. MONTSANT.
Celler Dosterras.
Cupatge de Garnatxa tinta i Samsó amb una criança de 8 mesos en barriques de roure francès.
A la vista potent color cirera picota amb rivet violaci, net i brillant, de capa mitja-alta i llàgrima densa, lenta i abundant que tinta la copa.
Al nas és fantàstic, de gran intensitat, a copa parada destaca la fruita negra madura, quan voltem la copa apareix una expressiva fruita vermella, gerds i maduixes, records especiats, canyella, clau, tocs balsàmics sobre un fantàstic fons torrat i torrefacte, amb aromes de toffee i sucre cremat, caramel. Un nas realment engalipador.
A la boca és potent, molt intens, profund, recorregut ampli, de gran acidesa i uns tanins potents, robusts, marcats, pas vellutat, amb el record de la fruita negra madura i els agradables torrats, de gran persistència i un final molt llarg.
Un vi que millorarà en ampolla, però que ara està...!!!!.



La perfecta simfonia de plats acompanyava a la perfecció aquest petit  tresor del Montsant.
És un plaer poder gaudir de la cuina de l'Ospi (encara que sigui a Sallent).


El preu 11-12 euros a la botiga, al restaurant 21 euros.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada