HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Akilia Chano villar 2011

CIM D'ÀLIGUES.

L'ampolla d'aquest divendres al vespre, millor dit, una de les ampolles d'aquest divendres al vespre, va ser aquest petit tresor del Bierzo, més concretament de Ponferrada a la Província de Lleó, amb unes vinyes ubicades sota "los Montes Aquilianos", no està de més saber d'on prové i conèixer una mica el que estem tastant, pot ser això ens ajudarà a entendre i descobrir les seves peculiaritats.
Realment va ser una nit extraordinària, com ja us he dit en més d'una ocasió, només cal que tots els factors estiguin en harmonia per convertir un bon sopar amb una gran vetllada, divertida, amena i desenfadada. Tot estava en perfecte equilibri, i com era d'esperar res no ens va defraudar, un altre gran nit per la Vineria.
Si mai us deixeu caure per aquest fantàstic local de Manresa i voleu picar alguna cosa, a part de tot el que us pot oferir, que és extraordinari, no dubteu a tastar els tomàquets secs amb oli d'oliva, per tocar el cel amb els dits!.



D.O. BIERZO.
Bodega Akilia.
Monovarietal de Mencía amb una criança de 9 mesos en dipòsits de formigó.
A la vista color vermell granat amb rivet violaci, de capa mitja i una fina llàgrima, net i brillant.
Al nas és franc, autèntic, amb fruita negra més que vermella, madura, nabius, móres, perfum de flors com les violetes i un fantàstic aroma a regàlessia, balsàmics, de fons un agradable record de pedra mullada, mineral, atlàntic.
A la boca és d'una intensa subtilesa i bon equilibri, cremós, de gran finor, lleuger, amb una acidesa molt fresca i uns tanins madurs ben posats, subtils, molt llaminer i afruitat, records especiats, de bona persistència i final llarg.
Un petit tresor del Bierzo.


Vinyes de Mencía de més de 60 anys, un vi que recomanaré a un bon amic, en Boris, que aprecia molt els vins d'aquelles zones.


El preu sobre els 18-20 euros em sembla recordar.

www.akiliawines.com

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada