HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Jean Leon 3055 Merlot-Petit Verdot 2013

TAXI DRIVER.

Sempre que obro o demano una ampolla de 3055, lo primer que em ve al cap és la pel.lícula o millor dit, l'obra mestra dirigida per Martin Scorsese i protagonitzada per Robert de Niro, Harvey Keitel o Jodie Foster entre d'altres grans actors, Taxi Driver. Segurament és per la història que hi ha darrera de les ampolles de 3055 i el passat del mateix Jean Leon, ja que aquest número que figura en les edicions d'aquestes ampolles de la marca del Penedès, és la llicència de taxi que tenia en Ceferino Carrión, més conegut com Jean Leon, durant la seva etapa a la ciutat de Nova York. La major part dels vins del seu celler van molt lligats a la seva vida, com el Le Havre, restaurant francès on va treballar de cambrer, o el La Scala, restaurant que va fundar a Beverly Hills juntament amb Janes Dean.
Segons es diu, El gran Ceferino era de les poques persones que sabia tota la veritat sobre el suïcidi o homicidi de Marilyn Monroe, ja que el seu restaurant La Scala va servir l'últim sopar a domicili, a la Marilyn, però..., abans o després dels fets?, i qui hi havia amb la Marilyn aquella nit?, o estava sola?...,és una de les coses que en Jean Leon es va dur a la tomba, o no....
Seguim a Andorra, salut.


D.O. PENEDÈS.
Celler Jean Leon.
Cupatge de Merlot i Petit Verdot amb una criança de 3 mesos en barriques de roure francès.
A la vista color cirera picota intens amb rivet violaci de capa mitja-alta amb abundant llàgrima, net i brillant.
Al nas és intens i autèntic, amb notes vegetals, pebrot, fruita vermella madura, gerds, maduixes, notes especiades, clau, pebre i quelcom de vainilla molt subtil, records fumats i minerals, agradable fons torrat.
A la boca és gras, untuós, de volum mig, força llaminer, especiat i amb records vegetals, bona estructura, acidesa vibrant i tanins força marcats, sense arribar a molestar, de bona persistència i final llarg amb records amargs.


Un vi diferent, autèntic i enigmàtic, boniques sensacions.


Hem pagat 18,50 euros al restaurant.

www.jeanleon.com

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada