HISTÒRIES MÀGIQUES ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un gran apassionat al vi, d'una persona senzilla, que amb el pas del temps, la maduresa i el seny, ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que molts intenten complicar-ho amb molt d'elitisme i esnobisme, però en el fons, un món planer. Un món per compartir les sensacions i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més, i on el més important és saber gaudir-ho intentant evitar els condicionants externs, tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més.

Això sí, permeteu-me que la copa sigui Riedel o Zalto.

Aquesta és la visió d'un consumidor, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, que pot expressar el que li aporta sense haver de donar ni punts ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona, que és el vi. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar el vi, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.



dijous, 16 d’abril de 2015

Pater 2010

EL PATRIARCA.

El pater familias en l'antiga Roma era el cap de família, era l'home més gran amb el màxim de poder a la llar romana, ai senyor!, si aixequessin el cap avui aquells romans el tornarien a amagar cagant llets, ja que en els temps que corren avui, haurien de canviar el Pater per la Mater.
Podem deduir doncs, quin és el significat d'aquest vi dins del celler, senzillament és, com diria algú, el vaixell insígnia de la gent de Ficaria Vins, un vi fresc i elegant, profund i complex, i que com molt bé ens descriuen ells mateixos, és un vi amb ànima i emotiu.
Aquest cop no a pogut ser i el patriarca no ha tingut el plaer de compartir amb mi un vi amb tant de significat, però us juro, i poso a Zeus per testimoni, que mai més tornaré a passar gana!..., ups perdó! ara m'he emocionat massa, volia dir que tornaré a comprar aquest vi perquè el patriarca tingui en plaer de tastar-lo.


D.O. MONTSANT.
Celler Ficaria Vins.
Monovarietal de Garnatxa negra amb una criança de 12 mesos en bótes de roure francès.
A la vista bonic color vermell picota amb rivet granatós de capa mitja i amb llàgrima fina i abundant, net i brillant.
Al nas és intens i perfumat, marcat per les fruites del bosc silvestres, les subtils espècies, clau, canyella, les flors, violetes i espígol, fines i elegants notes de cacau i fons mineral, carbó. Un perfum.
A la boca encara m'agrada més, de pas suau i elegant, agradable sedositat, marcat per la fruita i les espècies, records mentolats, gran acidesa que li aporta un agradable frescor, tanins fins i rodons i un final molt persistent amb tocs amargs que inviten a seguir bevent.


Un petit tresor de poc més de mil ampolles del preciós poble de la Figuera, de lo milloret que he tastat últimament


El preu al restaurant 26,50 euros.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada