HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Roc Nu 2010

DE LES GARRIGUES.

Agradable i molt productiva vetllada la de divendres al vespre, almenys pel que fa als meus sentits. Una gran sensació de benestar i felicitat es va apoderar de mi durant una nit, en la que vam poder gaudir d'una fantàstica bacanal de carns vermelles ben acompanyades pels vins del Celler Clos Pons de Costers del Segre. Vam tenir l'oportunitat de tastar quatre vins del celler, el Jan Petit, Sisquella, Alges i finalment el Roc Nu, tots ells força interessants i cada un d'ells amb les seves peculiaritats i característiques, però evidentment vaig decidir centrar-me i posar tots els meus sentits a disposició d'un de sol, i aquest va ser l'últim de la nit, el Roc Nu.


D.O. COSTERS DEL SEGRE.
Celler Clos Pons.
Cupatge d'Ull de Llebre, Garnatxa i Cabernet Sauvignon amb una criança de 14 mesos en bótes de roure francès.
A la vista color cirera picota amb el rivet granatós de capa mitja-alta amb llàgrima densa, greixosa i abundant que ens tinta la copa, net i brillant.
Al nas destaquen les notes balsàmiques, mentolats, i la fruita negra, prunes, móres, molt madura, confitura i melmelada, records anisats notes especiades, canyella, nou moscada i agradables torrats  amb evolució cap a suaus torrefactes, cacau.
A la boca és de llarg recorregut, potent i complexe, elegant, untuós, marcat per les notes trobades al nas, fruita negra, espècies, anisats, acidesa correcta i tanins marcats i poderosos aportant estructura, de gran persistència i final llarg.



Maridat amb bona companyia, en general, sempre hi han excepcions, durant una fantàstica nit de carns vermelles.


El preu a botiga uns 22 euros.

1 comentari: