HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Plaer 2011

PLAER ADULT.

I no parlem de Valor precisament, parlem del plaer de gaudir de l'essència del Priorat representada per aquesta ampolla de l'Albert Gené, seguint la filosofia de tots els seus vins, raïms autòctoms i produccions molt limitades. S'ha de dir, que aquest l'Albert és un putu crack, a part de ser un "catxondu", vaja barbarisme, per deu!, això d'elaborar vins extraordinaris se li dóna bastant bé, des de l'Auditori, el Braó, l'Acústic, el +Ritme, entre d'altres, tots ells vins extraordinaris, que a mi personalment, en van arribar a engalipar com pocs.
Som a casa el Patriarca, com de costum, al voltant d'una taula i gaudint al màxim que mica en mica el temps s'acaba. Salut.


D.O.Q. PRIORAT.
Ritme Celler.
Cupatge de Carinyena i Garnatxa amb una criança de 12 mesos en bótes de roure francès.
A la vista bonic color cirera picota de tons granatosos amb rivet lilós, de capa alta i amb abundant i densa llàgrima que ens tinta la copa. net i brillant.
Al nas és molt expressiu, molt balsàmic, amb records de bosc, romaní i farigola, la fruita negra madura, móres, nabius, prunes, melmelada, especiat, clau?, regalèssia, fins torrats molt perfumats, caramel, cafè torrat, fantàstic, fons mineral amb record de pedra humida.
A la boca és un vi amb volum, potent però amb una agradable suavitat, complex, ampli i realment molt agradable, amb notes especiades i a fruita madura, sedós, amb una acidesa equilibrada i uns tanins madurs i dolços, de gran persistència i final llarg i mineral.



El patriarca va gaudir com un boig, se li veia als ulls, i lo petitó en prou feines es va fotre una copa, una ressaca de camell, ell s'ho va perdre, més per nosaltres.


El preu sobre els 22 euros.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada