HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Rimarts Gran Reserva

QUALITAT I PLAER.

Els dies de festes s'acaben i nosaltres hem decidit rematar-los amb una bonica jornada gastronòmica a Rajadell, la qüestió és no parar mai quiets. Avui acompanyarem tot l'àpat amb bombolletes, cosa que jo personalment no acostumo a fer gaire, ja que el cos normalment em demana vermelló, però que últimament cada cop faig més , en Marc estarà content de que, com diu ell, de tant en tant em passi "al lado oscuro". Tot això és culpa dels amics que ens acompanyen en aquest dinar, grans amants de la bombolla fina, fina, tot uns sibarites de collons. 
Ha estat un fi de festes molt satisfactori, un bon vermut a la terrassa acompanyat d'un fantàstic dia assolellat i un bon dinar, on no ha faltat de res, per acabar altre vegada a la terrasseta gaudint d'un agradable armagnac per partida doble. Salut.


D.O. CAVA.
Rimarts Cava.
Cupatge de Xarel.lo, Macabeu, Parellada i Chardonnay amb una criança entre 36 i 42 mesos en rima.
A la vista fantàstic color groc daurat, molt brillant amb una bombolla petita i molt fina que recorda a petites perletes.
Al nas és d'intensitat mitja, desprèn frescor, notes cítriques que mica en mica ens porten a subtils records de pinya madura i poma al forn, notes dolces, records de llevats, massapà, matisos torrats i quelcom de fruits secs.
A la boca és realment agradable, carbònic fantàsticament integrat, records dolços, de llarg recorregut, bona cremositat i acidesa, aromes a brioixeria i cítrics amb records a fruits secs, bona persistència i amb un final agradable amb un punt secant. 


El preu és tot un regal, 11-12 euros a botiga, a Cal Miliu de Rajadell uns 18 euros, si no recordo malament.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada