HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, on alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Sus Scrofa 2018

EL SEGLAR AL BAR MUY BUENAS

De la mateixa manera que s'ha recuperat l'origen modernista d'aquest històric establiment, obert el 1924, també s'ha recuperat el seu patrimoni gastronòmic original, una casa de menjars catalana. Mandonguilles amb sípia, bacallà a la llauna, fricandó, capipota amb cigrons, trinxat amb rosta, en son exemples. Menció especial mereix l'extensa carta de vins catalans, les més de 40 ratafies diferents, i la de còctels amb licors catalans i amb noms dedicats a personatges nostrats, com Joan Capri i Pere Gimferrer. També m'agradaria mencionar l'extraordinari servei dels cambrers i la seva fantàstica amabilitat i professionalitat.


D.O. PENEDÈS
Celler Pardas
Monovarietal de Sumoll amb una criança de 4 mesos en dipòsits de ciment.
A la vista color grana amb rivet violeta, de capa baixa i amb fina llàgrima, net i brillant.
Al nas alegria, festa, xirinola!, segons com recorda, els Beaujolais Nouveau, destaca la intensitat de la fruita negre i vermella fresca, sobretot els gerds i les maduixes, quelcom de llaminadures àcides i records especiats i herbacis mediterranis.
A la boca ens marca la fruita i una viva acidesa varietal, de pas àgil, alegre, amb una bonica tanicitat rugosa que li dona un agradable caràcter salvatge, de persistència afruitada i especiada i un final correcte i de marcada acidesa.


Som al Bar Muy Buenas gaudint de la gastronomia cent per cent catalana.


El preu al restaurant uns 14 euros.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada