HISTÒRIES MÀGIQUES ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un gran apassionat al vi, d'una persona senzilla, que amb el pas del temps, la maduresa i el seny, ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que molts intenten complicar-ho amb molt d'elitisme i esnobisme, però en el fons, un món planer. Un món per compartir les sensacions i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més, i on el més important és saber gaudir-ho intentant evitar els condicionants externs, tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més.

Això sí, permeteu-me que la copa sigui Riedel o Zalto.

Aquesta és la visió d'un consumidor, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, que pot expressar el que li aporta sense haver de donar ni punts ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona, que és el vi. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar el vi, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.



dilluns, 7 d’abril de 2014

Ambos Mencía 2007

MENCÍA, MENCÍA.

Avui durant el dinar "Xuletonià", una ampolla s'ha fet molt curta, deu ser que tanta proteïna ens demana més vi vermell que mai, hem gaudit com bojos del primer vi, el Bàrbara Forés però avui no he agafat cap altre ampolla del celler de casa, qui m'havia de dir que ens en fotríem dues, així doncs toca escarbar en el celler d'en Ramon i ja que no ens queda cap ampolla de casa, explorarem les del país veí. Em decideixo per un vi de Bierzo, una Mencía, vins amb un caràcter molt diferenciat i que m'agraden força, tots tenen quelcom que en el fons m'engalipa ni que sigui un xic.
Lo petitó de la casa ho te bastant clar, si ha de triar entre l'un o l'altre, es queda sense dubtar-ho amb el de la Terra alta.



D.O. BIERZO.
Bodega Mencías de Dos.
Monovarietal de Mencía amb una criança de 8 mesos en barriques de roure francès.
A la vista color vermell cirera fosc de capa alta amb rivet granatós amb llàgrima densa, net i brillant.
Al nas millor deixar airejar una estona, d'entrada aromes de sotabosc, terra mullada, aromes minerals i records de pólvora i olives negres, a mesura que es va obrint apareixen records a fruita vermella madura i subtils aromes florals, espígol, intens fons mineral i torrefacte.
A la boca és potent, amb bon cos, ampli marcat per la fruita madura i una acidesa equilibrada, tanins presents, marcats, amb un punt dolç, post gust torrat de bona persistència i final llarg.


El preu sobre els 15 euros, una experiència més.



Salut i vi!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada