HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Camins del Priorat 2010

EL PETIT ALVARITO.

Comencem el Cap de Setmana amb força i empenta i no hi ha millors vins que els Catalans per celebrar-ho i uns d'ells els del Priorat, entre d'altres, però avui divendres donarem un tomb pels Camins del Priorat amb bona companyia, això que no falti, aquest cop ens acompanya la nostra Sallentina preferida, una noia amb una gran capacitat per escoltar i aprendre, sempre és un plaer tenir-la a la nostra taula, a més és una gran seguidora del bloc, la meva dona també, millor que això ho deixi clar no sigui que.....
Bé, en definitiva, ha estat una nit agradable on aquest Camins ens ha aportat alegria i frescor a una gran vetllada amb molt bona companyia femenina.



D.O.Q. PRIORAT.
Celler Álvaro Palacios.
Cupatge de Carinyena, Garnatxa tinta, Cabernet Sauvignon i Sirà amb una criança de 8 mesos en barriques de roure francès.
A la vista color cirera molt fosc i intens amb rivet violaci de capa alta, llàgrima densa i abundant, net i brillant.
Al nas és molt expressiu i amb un gran ventall aromàtic, fruita vermella i negra madura, acompanyada per uns agradables tocs florals de violetes, records especiats, clau, romaní i vainilla, balsàmic, agradable fons mineral i subtils torrats que evolucionen cap a uns fantàstics torrefactes, cacau i gra de cafè.
A la boca és ampli, de bon recorregut, elegant i sedós, molt llaminer, equilibrat i amb una bona frescor, records de la fruita i les flors amb bon equilibri amb els torrats, acidesa correcta i tanins dolços i ben integrats, gens secants, post gust especiat i torrefacte, de bona persistència i final molt correcte. Un Camins més subtil, elegant i agradable que anyades anteriors.



El preu uns 13-14 euros.


Deixeu-me que li digui a la Montse que aquesta nit ella hi era, és que la pobre no ho recorda.
Salut i pela.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada