HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Limbeu 2009

QUELCOM ESTÀ CANVIANT A CASA.

Sembla que mica en mica les coses van canviant i és que cada cop hi ha més restaurants de casa, que mostren el respecte que és mereix el vi català. Aquest dissabte ho vàrem poder descobrir per nosaltres mateixos. El restaurant en qüestió no és un desconegut, ja hem gaudit de la seva cuina en vàries ocasions i precisament és un dels llocs on més cuiden els nostres vins catalans, però sobretot els del Bages.
A l'obrir la carta he descobert aquest Montsant, tot un desconegut per nosaltres al que ens ha vingut molt de gust, posar-li cara i ulls. Així doncs, som-hi.



D.O. MONTSANT.
Celler Mas de la Caçadora.
Cupatge de Merlot i Garnatxa amb un 30% del vi que passa per bótes i la resta 8 mesos en acer inox.
A la vista color cirera molt fosc amb rivet granatós de capa alta net i brillant amb llàgrima densa i lenta.
Al nas intensitat mitjana, fruita  vermella i negra madura, móres, nabius, prunes, records especiats, pebre, tocs vegetals, pebrot i subtils torrats.
A la boca és agradable, àgil, subtil, càlid i sedós, records especiats, acidesa justa i tanins presents, madurs i dolços, post gust torrat i fons amb records minerals, persistència mitjana i final correcte.



Un agradable descobriment que ens arriba des de Guiaments.


El preu uns 8 euros i al restaurant 10,50 euros, així és com hauria de ser sempre, per aquesta raó l´he gaudit el doble.
Esperem que aquesta tendència vagi mica en mica en augment.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada