HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Sileo 2013

MILLOR UNA COPA DE MONTSANT.

Em sembla que prefereixo no acarnissar-me amb la gran nit d'ahir, avui és dia de traspàs i de reflexió, això vol dir que no és pot escoltar la radio ni mirar el telenotícies ni llegir la premsa esportiva ni treure el tema de conversa amb els amics i sobretot evitar-ho a l'ascensor amb els veïns, vaja que pot ser és millor no sortir de casa i dormir tot el dia i desitjar que el temps passi el més ràpid possible, han de canviar moltes coses. Apa prou, canvi de tema.
Abans de la gran nit màgica d'ahir, un bon amic d'una botiga de vins de Manresa, em va regalar una ampolla de vi vermell del nou celler d'Agustí Torelló i els seus fills perquè la provés i a veure que em semblava. Doncs així ho vam fer durant el sopar, el vam gaudir com es mereixia, tot i el desenllaç final de la nit.



D.O. MONTSANT.
Celler AT. Roca.
Cupatge de Garnatxa i Samsó amb una criança de 4 mesos en bótes de roure francès.
A la vista color vermell picota amb rivet violaci de capa mitja, llàgrima densa i força abundant, net i brillant.
Al nas és presenta amb bona intensitat, fruita vermella, maduixes i gerds, làctic, notes florals, violetes, tocs especiats, vainilla, records vegetals i algun toc de verdor, fons fumat i torrat agradable.
A la boca és fi, àgil, de cos mig, molt sedós, marcada acidesa que li aporta força frescor i tanins fins i dolços quasi bé inperceptibles, records florals i post gust especiat i torrat fi, un vi amb poca persistència en boca i final correcte.



El preu uns 9 euros.


Tornarem a vèncer.
Salut.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada