HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Pic de Solergibert 2012

LA REFERÈNCIA.

Som a mitja setmana i amb unes ganes boges de "finde", així doncs, perquè l'espera es faci més lleugera i aprofitant que la nina està de colònies, ens fotrem un bon homenatge. Avui soparem sushi, a la mestressa li ve molt de gust i jo no dic mai que no a un bon àpat, és l'excusa perfecte per obrir una bona ampolla de vi i mare meva quin vi!, ha estat l'acompanyant perfecte en el dia d'avui, si en teniu l'oportunitat, no ho dubteu pas, possiblement i sota la meva humil, humil, humil...., opinió, el millor picapoll del Bages.
Per cert, m'he cascat una tempura de verdures i llagostins que m'ha deixat els ulls axinats!!!
Salut i a viure!!


D.O. PLA DE BAGES.
Celler Solergibert
Monovarietal de Picapoll amb una criança de 125 dies d'un 10% en bótes de roure francès amb les mares.
A la vista bonic color groc palla intens amb reflexes daurats, untuós, net i brillant.
Al nas és fantàstic, possiblement el pic més intens i complexe que he pogut gaudir, ens regala fruita blanca, pera madura i carnosa, tocs cítrics, fins torrats, records de caramel i d'espècies, fonoll i tocs de pinassa, realment un espectacle bagenc, i tot per 7 euros!!!!
A la boca és sec, intens, sedós, greixós, potent, molt agradable i amb un bon equilibri, bona acidesa, fresc, elegant, fantàstics records dolços de la pera, post gust especiat i d'herbes de bosc, molt persistent i un final llarg amb un toc amarg molt agradable. Gairebé se m'acaben els adjectius per definir-lo!!!.
Tota una referència en Picapolls.


Vins que transmeten el caràcter del Bages i de la seva varietat autòctona, el Picapoll.


El preu 7-8 euros, un escàndol, que n'aprenguin!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada