HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Finca a Pedreira 2013

O SALNÉS.

Comencem el dissabte carregat de bones vibracions, amb un sessió matinal impregnada de tinta i agulles, ara toca relaxar-se al costat de la piscina i gaudir de l'esplèndid dia d'estiu que ens acompanya, un bon vermut a l'ombra per començar a obrir la gana pel que ens espera després. Un dels dos protagonistes de la bacanal, és aquest Finca a Pereira, un Gallec de la zona de Pontevedra (Salnés), l'altre un bon amic esbojarrat del Penedès, entre els dos segur que ens ompliran la taula de bones sensacions, i és que el que més ens ve de gust avui és, alegria i frescor.
Com a nota informativa només, res de fer dentetes, dir-vos que ens hem "cascat" unes orades a la brasa, unes gambes i uns llagostins a la planxa amb oli, sal i pebre i unes xirles al vi blanc a Pedreira.



D.O. RÍAS BAIXAS.
Celler Manuel Moldes Domínguez - Finca a Padreira.
100% Albariño amb una criança de 9 mesos en Inox.
A la vista bonic color groc palla amb reflexes daurats i verdosos, gras, amb llàgrima lenta i fina, net i brillant.
Al nas és madur, expressiu, notes florals, gessamí, fruita blanca, pera i records de préssec i albercoc, notes cítriques i un subtil fons mineral i salí.
A la boca és fresc, untuós i amb gran sedositat, tens, destaquen les notes cítriques i salines, amb una acidesa vibrant i molt refrescant, amb molta persistència i final llarg.
Un albariño excel.lent amb una relació qualitat-preu fantàstica.


Bona recomanació d'en Marc a en Carles, i que jo també he pogut gaudir.


El preu a botiga uns 10 euros.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada